LA NIT ABANS


Aquesta nit, la pluja cau tan freda,
tot és fosc, només una llenterna.
Un paper, llapís i molts pensaments,
ja res més, em queda a la trinxera.

Els meus companys, dormen besant el terra,
i un goteig ens fa de compte enrera.
Tinc poc temps per convertir
aquest maleït moment,
en gargots de confessió sincera.

Mama ué, Mama ué

Veig a la mort, s’apropa entre llamp i llamp
intermitent i lenta, però sap on va.
Es davant meu, m’agafa la mà
sé que demà ella se m’endurà.

Si has trobat aquesta última nota
al meu pit o entre dues mans mortes.
Mira el cel i no oblidis mai més
que la guerra és la pitjor derrota.
 

Butlletí de Kayo Malayo

Vols rebre les notícies de Kayo Malayo al teu compte de correu?

Escolta'ns

Obrir reproductor

Troba'ns a...