PEDRA I SAL


Jo vaig néixer en un país fet de pedra i sal
una terra tan menuda que no té nom
cadascú li diu com vol però això a ella li és igual
només vol que el sol escalfi per a tothom.

Mai no sap qui arribarà de nou
ni la pobresa que arrossegarà als peus
pensa que l’aigua pot treure la set quan plou
i que ningú pot dir “meu” quan tot és seu.

Sé molt bé que això no és cert,
no existeix ni ha existit mai,
Però vull creure’m que pot ser,
Diga’m que pot ser! Diga’m que pot ser!

Mira l’infinit tranquil·la quan cau el sol
sobre una catifa verda somiant s’adorm
la corrent del riu s’enlaira és la seva cançó bressol,
neta melodia que allunya la por.

Un país que no coneix el mal
una terra valenta que es va fent gran
les seves fronteres són mars i muntanyes, pedra i sal
i tots nosaltres som el seu mirall.

És el lloc que ens ha vist néixer i que ens obre la porta
a noves esperances i que cuida el que ens importa
on els nouvinguts planten l’arrel que es va fent forta
aquí no hi ha normals ni diferents i ningú sobra.
L’àliga vola ben alt a dalt del cel i crida amb força
que és lliure i feliç jugant amb el vent que la porta
la llengua que parlo no té gramàtica ni norma...
si vols te l’ensenyo, vine aquí, apropa la boca.
 

Butlletí de Kayo Malayo

Vols rebre les notícies de Kayo Malayo al teu compte de correu?

Escolta'ns

Obrir reproductor

Troba'ns a...